Detritus: gastar per fregament, esmicolar.
Claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc.
Necròpoli: Cementiri d'època prehistòrica o antiga.
Llòbrec: Fosc, tenebrós.
Criteri: Norma per a jutjar una cosa.
Deixebla: Persona que segueix la doctrina d'algú.
Cura: Funció del sacerdot encarregat d'una parròquia.
Bohèmia: Relatiu o pertanyent als bohemis.
Sinagoga: Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu, a partir de l'època postexílica (segle VI aC).
Timpà: A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
Gàrgoles: anal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d'un edifici.
Esmunyiu: Tallar els punys o monyons.
Emblemàtics: Que caracteritza alguna cosa o algun lloc.
Eixam: Grup nombrós d'abelles, compost d'una reina obreres que surt d'un rusc per construir una nova colònia.
Orfebres: Artista que treballa objectes d'or argent i altres metalls preciosos.
Munió: Gran nombre de persones, d'animals o de coses.
Policromades: Relatiu o pertanyent a la policromia.